A new ProZ.com translation contests interface is currently in development, and a preview contest is underway. Click here to visit the new interface »

Previous ProZ.com translation contests

Spanish » Catalan - 3 finalists


Marías, Javier. "La recuperación semanal de la infancia". Vida del fantasma. 1995. Ediciones El País/Aguilar. 376 words
El fútbol soporta una maldición que a la vez es la salvación de jugadores, entre­nadores y forofos compungidos por una derrota. Se trata de una actividad en la que no basta con ganar, sino que hay que ganar siempre, en cada temporada, en cada torneo, en cada partido. Un escritor, un arquitecto, un músico pueden sestear un poco tras ha­ber hecho una gran novela, un maravilloso edificio, un disco inolvidable. Pueden no hacer nada durante un tiempo o hacer algo menor. Entre los primeros, que son los que más conozco, los hay que han pasado a ser buenos por decreto y hasta el fin de sus días gracias a una sola obra estimable escrita cincuenta años atrás. En el fútbol, por el con­trario, no caben el descanso ni el divertimento, de poco sirve tener un extraordinario palmarés histórico o haber conquistado un título el año anterior. No se considera nun­ca que ya se ha cumplido, sino que se exige (y los propios jugadores se lo exigen a sí mismos) ganar el siguiente encuentro tam­bién, como si se empezara desde cero siem­pre, analogía del resultado inicial de todo partido. A diferencia de otras actividades de la vida, en el deporte (pero sobre todo en el fútbol) no se acumula ni atesora nada, pese a las salas de trofeos y a las estadísticas cada vez más apreciadas. Haber sido ayer el mejor no cuenta ya hoy, no digamos mañana. La ale­gría pasada no puede hacer nada contra la angustia presente, aquí no existe la  compen­sación del recuerdo, ni la satisfacción por lo ya alcanzado, ni por supuesto el agradecimiento del público por el contento procu­rado hace dos semanas. Tampoco, por tan­to, existen durante mucho tiempo la pena ni la indignación, que  de un día para otro pue­den verse sustituidas por la euforia y la santi­ficación. Quizá por eso el fútbol sea un de­porte que incita a la violencia, como decía Cabrera: pero no por las patadas, sino por la angustia. A cambio hay que reconocer que tiene algo inapreciable y que no suele darse en  los demás órdenes de la vida: incita al ol­vido, lo que  equivale a decir  que  a lo que no incita nunca es al rencor, algo que se aprende sólo en la edad adulta."







Entry #1 - Points: 39 - WINNER!
El futbol suporta una maledicció que és, a la vegada, la salvació de jugadors, entrenadors i seguidors compungits per una derrota. Es tracta d'una activitat en la qual no n'hi ha prou amb guanyar, sinó en la qual s'ha de guanyar sempre, en cada temporada, en cada torneig, en cada partit. Un escriptor, un arquitecte o un músic poden descansar una mica després d'haver fet una novel·la, un edifici meravellós o un disc inoblidable. Poden no fer res durant un temps o fer alguna cosa menor. Entre els primers, que són els que més conec, hi ha aquells qui han passat a ser bons per decret i fins a la fi dels seus dies gràcies a una única obra estimable escrita cinquanta anys abans. En el cas del futbol, per contra, no hi tenen cabuda ni el descans ni la diversió, i de ben poc serveix comptar amb un extraordinari palmarès històric o haver conquistat un títol l'any anterior. Mai no es considera que ja s'ha complert, sinó que s'exigeix (i els jugadors mateixos s'ho autoexigeixen) guanyar també el partit següent, com si sempre es comencés des de zero, analogia del resultat inicial de qualsevol partit. A diferència d'altres activitats de la vida, en l'esport (però sobretot en el futbol) no s'acumula ni s'atresora res, malgrat les sales de trofeus i les estadístiques cada cop més apreciades. El fet d'haver estat el millor d'ahir ja no compta avui, i no parlem de demà. L'alegria passada no pot fer res contra l'angoixa present, aquí no existeix la compensació del record, ni la satisfacció per el que ja s'ha aconseguit, ni per descomptat l'agraïment del públic per l'alegria proporcionada dues setmanes abans. Per tant, tampoc existeixen durant gaire temps la pena ni la indignació, que d'un dia a l'altre poden ser substituïdes per l'eufòria i la santificació. Potser és per això que el futbol és un esport que incita a la violència, com deia Cabrera: però no per les puntades de peu, sinó per l'angoixa. En canvi, cal reconèixer que té quelcom d'inapreciable i que no acostuma a donar-se en les altres ordes de la vida: incita a l'oblit, la qual cosa equival a dir que no incita mai al rancor, una cosa que s'aprèn només a l'edat adulta."



Entry #2 - Points: 27
El futbol suporta una maledicció que és, alhora, la salvació de jugadors, entrenadors i afeccionats compungits per una desfeta. En aquesta activitat no n’hi ha prou amb guanyar. Cal guanyar sempre, cada temporada, cada torneig, cada partit. Un escriptor, un arquitecte, un músic es poden permetre adormir-se una mica després d’haver escrit una gran novel•la, haver construït un edifici meravellós o gravat un disc inoblidable. Poden no fer res durant un temps o fer alguna cosa menor. Entre els primers, que són els que conec millor, n’hi ha que han passat a ésser bons per decret i fins a la fi dels seus dies gràcies a una única obra inestimable escrita fa cinquanta anys. Ben al contrari, al futbol no hi caben ni el descans ni el divertiment; de poc serveix tenir un extraordinari palmarès històric o haver conquerit un títol l’any anterior. Mai no es considera que ja s’ha fet prou, sinó que s’exigeix (i els mateixos jugadors s’ho exigeixen a ells mateixos) guanyar també el proper partit, com si sempre es comencés de zero, analogia del resultat inicial de cada partit. A diferència d’altres activitats de la vida, a l’esport (però sobretot al futbol), mai no s’acumula ni s’atresora res, malgrat les sales de trofeus i les estadístiques cada cop més apreciades. Haver estat el millor d’ahir, avui ja no compta; i demà, ja no cal dir-ho. L’alegria passada no pot fer res contra l'angoixa del present, aquí no existeix la compensació del record, ni la satisfacció d'allò que ja s'ha assolit ni, per descomptat, l’agraïment del públic per l’alegria de fa dues setmanes. Tampoc, per tant, no existeixen durant massa temps la pena ni la indignació, que d’un dia per l’altre es poden veure substituïdes per l’eufòria i la santificació. Potser és per això que el futbol és un esport que incita a la violència, com deia Cabrera: però no pas per les patacades, sinó per l'angoixa. A canvi, cal reconèixer que té quelcom d’inapreciable, que no s’acostuma a trobar en d'altres àmbits de la vida: incita a l’oblit, cosa que equival a dir que mai no incita a la rancúnia, cosa que només s’aprèn a l’edat adulta."



Entry #3 - Points: 15
El futbol suporta una maledicció que a la vegada és la salvació de jugadors, entrenadors i aficionats compungits per una derrota. Es tracta d’una activitat en la qual no hi ha prou amb guanyar, sinó que cal guanyar sempre, a cada temporada, a cada torneig, a cada partit. Un escriptor, un arquitecte, un músic poden fer la migdiada una mica després d'haver fet una gran novel•la, un meravellós edifici, un disc inoblidable. Poden no fer res durant un temps o fer menys. Entre els primers, que són els que més conec, hi ha alguns que han passat a ser bons per decret i fins el final del seus dies gràcies a una sola obra estimable escrita cinquanta anys enrere. Al futbol, per contra, no hi cap el descans ni el divertiment, de poc serveix tenir un extraordinari palmarès històric o haver conquistat un títol l'any anterior. Mai no es considera que ja s'ha complert, sinó que s'exigeix (i els propis jugadors s'ho exigeixen ells mateixos) guanyar la següent trobada, com si es comencés des de zero sempre, analogia del resultat inicial de tot partit. A diferència d'altres activitats de la vida, a l'esport (però sobre tot al futbol) no s'acumula ni atresora res, malgrat les sales de trofeus i les estadístiques cada cop més preuades. Haver estat ahir el millor ja no compta avui, per no dir demà. L'alegria passada no pot fer res contra l'angoixa present, aquí no existeix la compensació del record, ni la satisfacció pel que ja s'ha assolit, ni per descomptat l'agraïment del públic pel content procurat fa dues setmanes. Tampoc, per tant, existeixen durant molt de temps la pena ni la indignació, que d’un dia per l’altre poden veure's substituïdes per l'eufòria i la santificació. Potser per això el futbol és un esport que incita a la violència, com deia Cabrera; però no per les puntades de peu, sinó per l'angoixa. A canvi s'ha de reconèixer que té quelcom inapreciable i que no se sol donar a altres ordres de la vida: incita a l'oblit, la qual cosa equival a dir que a allò que no incita mai és a la rancúnia, la qual només s’aprèn a l'edat adulta."



« return to the contest overview



Translation contests
A fun way to take a break from your normal routine and test - and hone - your skills with colleagues.